I és ben cert. Pocs són els que decideixen dedicar la seva vida a ser útils, pocs són els que, altruïsticament volen dedicar part del seu temps a ajudar als altres, a realitzar treballs que de ben segur no els aportarà cap mena de prestigi, en els que segurament ningú s'acabarà fixant en ells. I sense anar més lluny i perquè enganyar-nos, treballs amb els quals de ben segur no acabaràn en un plec de bitllets a la butxaca.
Realment, la nostra societat porta intrínsec això, és la societat, tots i ningú, que sovint impedeix fer aquests gestos altruïstics. Perquè la nostra societat ens ha inculcat al nostre petit cervell que alguna cosa de la qual no en poguem treure un profit personal i material és inutil. Sense anar més lluny i no marxar del meu camp. Què és la recerca?? Algú em podria dir que és una feina útil per a la societat, però jo penso, és una feina útil en la que uns quants es fan importants a costa de tenir molts amics i contactes i a costa d'explotar a molts d'altres, que mai se n'arriba a saber res d'ells. La recerca és igual, un negoci. Igual que qualsevol multinacional a nivell mundial.
Davant de tot això...
Jo em pregunto, no és una recompensa útil treure'n un profit moral??
I em responen... si, es clar, però no aporta res que puguis traduïr en benefici material per a tu.
I després jo penso que puc utilitzar-lo per sentir-me bé, satisfet, perquè la meva persona se senti útil als altres, de vegades per a tenir la consciencia més tranquila.
I riuen...
Cal que s'ho replantegin bé. Cal que ens ho replantegem bé.
PD: Gràcies mònica per incitar-me a escriure.
