"Tuviste una oportunidad, y la dejaste escapar"

Començo l'entrada del blog amb aquesta frase, que apareix a una canço del mítiquíssim grup de "los secretos". El títol deixaré que el busqueu, però és molt bona, i la veritat és que m'encanta.

Bé, com diu la frase, sempre hi ha una oportunitat per tot. Quan cregueu que ja tot està perdut, sempre hi ha algú disposat a donar una oportunitat. Per moltes coses que puguin passar, sempre, i repeteixo, sempre, hi ha una oportunitat.

Hi ha un tema que és cert, per això: Les oportunitats apareixen, i sovint marxen fugaçment. Us posaré un exemple: Heu de demanar una beca. Una gran oportunitat de la vostra vida. I va, i arriba l'últim dia d'entregar els papers, i resulta que us falta el més important, i que l'heu d'anar a buscar a barcelona, no teniu temps. Heu perdut la oportunitat.

Les oportunitats es donen, i fugaçment marxen. Cal que sapiguem trobar la nostra oportunitat en qualsevol sentit, feina, alguna afició, sentiments, reconciliacions, etc... Cal que la busquem, però la hem de buscar en el moment idoni, en el moment concret, perquè sinò, quan busquem aquesta oportunitat, potser ja ha marxat, i ha sigut un estel fugaç.

I potser, serà una cosa sense importància, però qui sap si serà el que ens marcarà la vida.

Mai se sap. Segons la meva opinió, busqueu la vostra oportunitat, i aprofiteu-la en el moment idoni, sinò, la deixareu perdre. I aquest pot ser un gran error.

"Estar al lloc concret, en el moment concret, amb tot el necessari"
Amb això, triunfarem.

Silenci

"Fet de no parlar, de callar."

"Fet de no expressar el pensament amb paraules o per escrit."

Reflexionant sobre el sentit del silenci. És el silenci una forma d'expressió??
Segurament si.

És el silenci una forma de comunicar-se??
Segurament no.

I us explicaré el perquè: quan algú decideix utilitzar el silenci, demostra a la vegada la seva indiferència, i el seu poc respecte per a la persona a qui li està dedicant aquest silenci. No em podria arribar a imaginar mai una vida sense diàleg, una vida on tothom estigués callat, un lloc on la gent no pogués comunicar lliurement les seves inquietuds, els seus pensaments.

D'altra banda, aquesta vida existeix. Hi ha persones que prefereixen el silenci davant la possibilitat d'expressar les seves inquietuds i els seus projectes de millora. Òbviament, aquestes persones no tenen la oportunitat de comunicar a les altres els seus problemes, o les seves virtuts, perquè aquest silenci ho està amagant tot.

I no hi ha res que pugui indignar més. Obtenir un silenci davant una opinió. Tota opinió requereix d'una resposta, positiva o negativa, i, òbviament, respectable.

Per totes aquestes raons, us demano que siusplau, expresseu els vostres sentiments, pensaments, inquietuds, virtuts i aptituts en vers als altres, i expresseu-ho cap als altres.

D'altra banda, si opteu pel silenci, quedareu allà on sou, no avançareu, retrocedireu enrere en un procés que no té volta enrere més que la comunicació, verbal o no verbal, però en definitiva, comunicació.

Oblideu el silenci.

Todos los dias sale el sol

Ei Xipirons!

Com va el dia? De moment aquesta tarda encara hi ha sol, senyal que aquest matí ha sortit, oi?

Avui volia parlar de la perseverància, de la insistència, de la constància. Aquest matí hi he estat pensant una estona.
No creieu que la crisi econòmica i social actual està provocada en part per la filosofia que tenim en aquest pais (cadascú que entengui el que vulgui per el seu pais) de que un treballa, tres s'ho miren, i un dirigeix?
No aniriem millor si ens posessim a treballar per canviar les coses? Cal ser constant en la feina, cal FER la feina quan toca, i no lamentar-nos quan veiem que al final anem estressats perquè no l'acabem?
Potser aplicar aquella frase que diu "No facis demà el que puguis fer avui" podria ser certa, oi?

Hem de treballar per aconseguir allò que volem, encara que en moments ens sigui difícil apretar, potser podem descansar, però quan és hora de "currar", currem, senyors. Segur que així el mon aniria molt millor.

El que no entenc són les grans aprofitacions que hi ha de moltes persones d'aquest pais que cobren per una feina que no fan, i ... malgrat tot, acaben cobrant. Perquè? On és la consciència?? No hi és.

Igual amb tot. Si no t'importa un fet i ho deixes estar, començes a abandonar el tema... acabes en la irresponsabilitat, en no fer bé les coses.
Aquells qui treballen per un fet concret, com ja vaig dir al post anterior, ho acaben aconseguint. Aquells a qui no els importa aquest fet, simplement que s'ho prenen com un "potser ho faré", acaben caient.

I al final... tot s'acaba sabent. Tot surt a la llum, i els que no han sigut constants, insistents, i perseverants, acabaran caient. Mes d'hora o més tard. Tothom ho acabarà sabent.

Perquè les coses, se saben.

Treballeu pels vostres objectius, per la vostra feina. No ho abandoneu pensant... ja ho faré.

Salut a tothom.

Somnis entre boires

Bé, després d'un temps decideixo tornar a escriure un pensament perfecte, tal com raja, mentre escolto aquesta cançó dels Sangtraït, la qual us recomano.

Somnis, entre boires. Qui no ha tingut mai un somni del qual ens n'enrecordem de manera borrosa?
No creieu que aquests somnis poden arribar a passar fins i tot quan estem desperts?
Hi ha dies que un somni et porta a actuar d'unes formes concretes, creus en aquest somni, n'estàs plenament convençut que aquest desitj s'arribarà a complir algun dia, i aquesta convicció et porta a donar-ho tot. Ho dones TOT, tot el que tens, i fins i tot el que no arribes a tenir. Com diu ara mateix la canço... "i t'obriré, un camí enmig del mar..."

Un error??

No. Sens dubte, no és un error. Quan una persona està convençuda del seu somni, lluita, lluita i lluita fins que ho aconsegueix. Cal somiar, cal saber quin és el nostre objectiu, cal TENIR un objectiu. Cal lluitar per aquest objectiu, i superar totes les adversitats que s'hi oposen, que sovint seran moltes.

Eufòria, crec que aquest és el sentiment que se sent quan s'aconsegueix un somni. Hi esteu d'acord??

Però... i si aquest somni resulta que arriba un dia que es converteix en alguna cosa impossible?? Hi ha coses impossibles?? Si, segur que si, ja us ho asseguro. Doncs no es pot evitar. L'impossible és impossible. Però no per això ens hem de deixar tombar. Ens tomben, segur, inevitable, però cal posar primer una planta del peu sobre el terra, després aixecar el genoll, aixecar el cap, posar-nos drets, i començar a caminar.
Un com siguem capaços de caminar, cal tornar a començar. Pensa en un somni, pensa en quin és el teu següent somni, i lluita per ell !! No importa quin sigui. Potser tornarà a ser impossible, però ens tornarem a aixecar, i caminarem.
Com estadísticament podrem suposar. Hi haurà un somni possible després dels 50.000 impossibles dels que ens haguem pogut tornar a aixecar. I l'aconseguirem.

Finalment. Eufòria.

"Aquesta és la història, d'un que volia ser ocell.