Ei Xipirons!
Com va el dia? De moment aquesta tarda encara hi ha sol, senyal que aquest matí ha sortit, oi?
Avui volia parlar de la perseverància, de la insistència, de la constància. Aquest matí hi he estat pensant una estona.
No creieu que la crisi econòmica i social actual està provocada en part per la filosofia que tenim en aquest pais (cadascú que entengui el que vulgui per el seu pais) de que un treballa, tres s'ho miren, i un dirigeix?
No aniriem millor si ens posessim a treballar per canviar les coses? Cal ser constant en la feina, cal FER la feina quan toca, i no lamentar-nos quan veiem que al final anem estressats perquè no l'acabem?
Potser aplicar aquella frase que diu "No facis demà el que puguis fer avui" podria ser certa, oi?
Hem de treballar per aconseguir allò que volem, encara que en moments ens sigui difícil apretar, potser podem descansar, però quan és hora de "currar", currem, senyors. Segur que així el mon aniria molt millor.
El que no entenc són les grans aprofitacions que hi ha de moltes persones d'aquest pais que cobren per una feina que no fan, i ... malgrat tot, acaben cobrant. Perquè? On és la consciència?? No hi és.
Igual amb tot. Si no t'importa un fet i ho deixes estar, començes a abandonar el tema... acabes en la irresponsabilitat, en no fer bé les coses.
Aquells qui treballen per un fet concret, com ja vaig dir al post anterior, ho acaben aconseguint. Aquells a qui no els importa aquest fet, simplement que s'ho prenen com un "potser ho faré", acaben caient.
I al final... tot s'acaba sabent. Tot surt a la llum, i els que no han sigut constants, insistents, i perseverants, acabaran caient. Mes d'hora o més tard. Tothom ho acabarà sabent.
Perquè les coses, se saben.
Treballeu pels vostres objectius, per la vostra feina. No ho abandoneu pensant... ja ho faré.
Salut a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada