Doncs això, he descobert aquest nou artista, Jack Johnson. Crec que els del Xiringuito el coneixereu (Tomas?) i aquesta cançó m'ha agradat perquè penso que més gent s'ho hauria d'aplicar.
"Sitting, Waiting, Wishing"
Now I was sitting waiting wishing
That you believed in superstitions
Then maybe you'd see the signs
But Lord knows that this world is cruel
And I ain't the Lord, no I'm just a fool
Learning loving somebody don't make them love you
Must I always be waiting waiting on you?
Must I always be playing playing your fool?
I sing ya songs I dance a dance
I gave ya friends all a chance
Putting up with them wasn't worth never having you
And maybe you been through this before
But it's my first time
So please ignore
The next few lines cause they're directed at you
I can't always be waiting waiting on you
I can't always be playing playing your fool
I keep playing your part
But it's not my scene
Wont this plot not twist?
I've had enough mystery.
Keep building me up, then shooting me down
Well I'm already down
Just wait a minute
Just sitting waiting
Just wait a minute
Just sitting waiting
Well if I was in your position
I'd put down all my ammunition
I'd wondered why'd it taken me so long
But Lord knows that I'm not you
And If I was I wouldn't be so cruel
Cause waiting on love ain't so easy to do
Must I always be waiting waiting on you?
Must I always be playing playing your fool?
No I can't always be waiting waiting on you
I can't always be playing playing your fool, fool.
Doncs això. Aqui ho deixo.
dilluns, 3 de juny del 2013
dimarts, 16 d’abril del 2013
"Independence is always good"
Aloha!!
Doncs avui ha estat un dia en el que he pensat en la independència del meu país, per varis motius. Primer de tot, al matí una bona amiga m'ha fet ressò del video que corre pel youtube que segurament haureu vist: https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=M14ebPJ-AtM
Aquesta noia andalusa té mooooooolta raó, ens odien perquè si. Perquè no ens deixen pensar el que volguem??? Realment, ho explica molt bé i d'una manera que considero molt ben raonada i de "sentit comú", que és el que li falta a la majoria de la gent, un 10 xavala!
Després... a l'hora de sopar he estat parlant amb uns nois de la residència i quan els he dit que era de "Barcelona" (és el que solc dir perquè la gent em situi al mapa), m'han dit... "Aaala!! i parles català??"
Realment m'ha sorprès que em sortíssin amb aquesta resposta, doncs la majoria de gent que corre per aquí és de molt lluny de casa nostra, més aviat de Indonèsia, Xina, Japó, Nepal,... vaja, podriem dir que a la residència predomina el sud-est asiàtic (la qual cosa ho fa molt interessant, es una part del mon que no conec gens!!). La questió és que m'han estat explicant que el seu pais (Timor oriental) es va independitzar d'Indonèsia fa 10 anys (el 2002) després de rebre una ocupació molt forta dels Indonesis, i que havien estat molt de temps també dominats pels colons portuguesos.
Quan li he preguntat que què en pensava de com estava el pais després de la independència m'ha contestat el títol d'aquesta entrada... "Independence is always good". ALWAYS, es una paraula que intento evitar als meus artícles científics ja que sempre hi ha excepcions en totes les coses i pot ser que no les coneguem.
Doncs bé, hem estat parlant de Independència, i han entès totalment a la perfecció que Catalunya té una cultura molt diferent a la resta d'Espanya, "aqui no ens agraden les corrides de toros", deia jo...
Total, que aquest noi m'ha fet creure'm de nou que algún dia (esperem que més d'hora que més tard) serem capaços de tenir el nostre propi país, estimar-nos-el, i saber que no ens putejarà perquè si. Llavors no ens expoliaràn diners nostres per construir carreteres on no hi passa ningú, no pagarem una familia reial perquè puguin fer safaris a l'Àfrica, i possiblement no ens prohibiràn de parlar la nostra llengua a la classe de p5 en cas de que una familia així ho demani.
Mentrestant, amics polítics i tribunals Espanyols, siusplau seguiu putejant-nos, que aquesta serà la nostra millor arma. Esteu creant vosaltres mateixos el sentiment de no voler estar amb vosaltres.
Caldrà que arribem a no poder menjar per declarar la independència?
Esperem que no.
Guanyarem.
Doncs avui ha estat un dia en el que he pensat en la independència del meu país, per varis motius. Primer de tot, al matí una bona amiga m'ha fet ressò del video que corre pel youtube que segurament haureu vist: https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=M14ebPJ-AtM
Aquesta noia andalusa té mooooooolta raó, ens odien perquè si. Perquè no ens deixen pensar el que volguem??? Realment, ho explica molt bé i d'una manera que considero molt ben raonada i de "sentit comú", que és el que li falta a la majoria de la gent, un 10 xavala!
Després... a l'hora de sopar he estat parlant amb uns nois de la residència i quan els he dit que era de "Barcelona" (és el que solc dir perquè la gent em situi al mapa), m'han dit... "Aaala!! i parles català??"
Realment m'ha sorprès que em sortíssin amb aquesta resposta, doncs la majoria de gent que corre per aquí és de molt lluny de casa nostra, més aviat de Indonèsia, Xina, Japó, Nepal,... vaja, podriem dir que a la residència predomina el sud-est asiàtic (la qual cosa ho fa molt interessant, es una part del mon que no conec gens!!). La questió és que m'han estat explicant que el seu pais (Timor oriental) es va independitzar d'Indonèsia fa 10 anys (el 2002) després de rebre una ocupació molt forta dels Indonesis, i que havien estat molt de temps també dominats pels colons portuguesos.
Quan li he preguntat que què en pensava de com estava el pais després de la independència m'ha contestat el títol d'aquesta entrada... "Independence is always good". ALWAYS, es una paraula que intento evitar als meus artícles científics ja que sempre hi ha excepcions en totes les coses i pot ser que no les coneguem.
Doncs bé, hem estat parlant de Independència, i han entès totalment a la perfecció que Catalunya té una cultura molt diferent a la resta d'Espanya, "aqui no ens agraden les corrides de toros", deia jo...
Total, que aquest noi m'ha fet creure'm de nou que algún dia (esperem que més d'hora que més tard) serem capaços de tenir el nostre propi país, estimar-nos-el, i saber que no ens putejarà perquè si. Llavors no ens expoliaràn diners nostres per construir carreteres on no hi passa ningú, no pagarem una familia reial perquè puguin fer safaris a l'Àfrica, i possiblement no ens prohibiràn de parlar la nostra llengua a la classe de p5 en cas de que una familia així ho demani.
Mentrestant, amics polítics i tribunals Espanyols, siusplau seguiu putejant-nos, que aquesta serà la nostra millor arma. Esteu creant vosaltres mateixos el sentiment de no voler estar amb vosaltres.
Caldrà que arribem a no poder menjar per declarar la independència?
Esperem que no.
Guanyarem.
dilluns, 25 de febrer del 2013
Make your life easier
Aloha a tothom!!
Doncs bé, ja he emprès aquest viatge que tant de temps feia que desitjava. Sóc al paradís de les flors, de les muntanyes, de les platges i de les palmeres.
Perquè si... és un paradís.... Mica en mica un se'n va adonant d'apendre a disfrutar dels petits moments que ofereix cada dia. Un sol bon dinar amb la companyia d'un mateix, seguit d'una migdiada sota una palmera, mentre escoltes un xic de musiqueta de la Salseta del Poble Sec, pot arribar a no tenir preu, creieu-me!!!
Mica en mica ja vaig estant adaptat a la vida Honolulenca, que és molt diferent de la que vivim a Catalunya, però aquesta és part de la gràcia, si no no hagués marxat tan lluny (estic a l'altra punta del mon, i fins i tot l'estrella polar està a punt de tocar l'horitzó, només a 15 o 20 graus).
Realment m'estic plantejant el tema de tornar, si pogués tenir una caseta al costat de l'oceà amb 4 palmeretes que t'indiquen el camí de la platja, m'hi quedava... aquí s'hi està molt bé, estem a 24 de febrer, a les 7 de la tarda, i estem a 24 graus centígrads (encara no m'he acostumat als farenheit). Què més pots demanar que haver-te estat banyant al mar entre coralls i peixos de colors al febrer... RES! i mira que no soc un gran fan de la platja, qui ho sigui pot flipar.
Del que si que sóc un fan és de la muntanya, i el cert és que aquí n'hi ha moltíssimes per pujar i baixar, i sempre amb unes vistes a l'oceà brutals.
Realment, m'estic aplicant aquesta filosofia que dona títol a aquesta entrada, make your life easier... perquè ens hem de complicar la vida amb coses que potser només ens poden portar més problemes que avantatges?? Cal sempre valorar pros i contres, i fer el que un creu que és millor, un mateix, i pot ser que tota la resta del mon pensi el contrari, però la opinió d'un mateix és la que val per aquesta persona.
Encara em queda molt per descobrir d'Oahu, i també intentaré descobrir alguna altra illa, ja que estic molt a prop del que és la muntanya més alta del món des de la seva base (si, a hawaii hi pots trobar neu!), i també m'agradaria veure erupcions que desemboquen al mar, però... per desgràcia tot depèn de la nostra estimada generalitat que em doni la beca ja. ;) Tot i que... "solo se vive una vez", qui sap!!
Realment tinc la sensació d'estar vivint una experiència que com a persona et fa canviar, la multiculturalitat d'aquest estat dels EUA potser no la pots trobar enlloc més, els Hawaiians són el clar exemple de la barreja cultural Est-Oest. Algo brutal.
Bé, el que deia, feu la vostra vida més fàcil, deixeu-vos estar de tonteries, i mireu sempre, sempre, sempre endavant.
Mahalo!!
Doncs bé, ja he emprès aquest viatge que tant de temps feia que desitjava. Sóc al paradís de les flors, de les muntanyes, de les platges i de les palmeres.
Perquè si... és un paradís.... Mica en mica un se'n va adonant d'apendre a disfrutar dels petits moments que ofereix cada dia. Un sol bon dinar amb la companyia d'un mateix, seguit d'una migdiada sota una palmera, mentre escoltes un xic de musiqueta de la Salseta del Poble Sec, pot arribar a no tenir preu, creieu-me!!!
Mica en mica ja vaig estant adaptat a la vida Honolulenca, que és molt diferent de la que vivim a Catalunya, però aquesta és part de la gràcia, si no no hagués marxat tan lluny (estic a l'altra punta del mon, i fins i tot l'estrella polar està a punt de tocar l'horitzó, només a 15 o 20 graus).
Realment m'estic plantejant el tema de tornar, si pogués tenir una caseta al costat de l'oceà amb 4 palmeretes que t'indiquen el camí de la platja, m'hi quedava... aquí s'hi està molt bé, estem a 24 de febrer, a les 7 de la tarda, i estem a 24 graus centígrads (encara no m'he acostumat als farenheit). Què més pots demanar que haver-te estat banyant al mar entre coralls i peixos de colors al febrer... RES! i mira que no soc un gran fan de la platja, qui ho sigui pot flipar.
Del que si que sóc un fan és de la muntanya, i el cert és que aquí n'hi ha moltíssimes per pujar i baixar, i sempre amb unes vistes a l'oceà brutals.
Realment, m'estic aplicant aquesta filosofia que dona títol a aquesta entrada, make your life easier... perquè ens hem de complicar la vida amb coses que potser només ens poden portar més problemes que avantatges?? Cal sempre valorar pros i contres, i fer el que un creu que és millor, un mateix, i pot ser que tota la resta del mon pensi el contrari, però la opinió d'un mateix és la que val per aquesta persona.
Encara em queda molt per descobrir d'Oahu, i també intentaré descobrir alguna altra illa, ja que estic molt a prop del que és la muntanya més alta del món des de la seva base (si, a hawaii hi pots trobar neu!), i també m'agradaria veure erupcions que desemboquen al mar, però... per desgràcia tot depèn de la nostra estimada generalitat que em doni la beca ja. ;) Tot i que... "solo se vive una vez", qui sap!!
Realment tinc la sensació d'estar vivint una experiència que com a persona et fa canviar, la multiculturalitat d'aquest estat dels EUA potser no la pots trobar enlloc més, els Hawaiians són el clar exemple de la barreja cultural Est-Oest. Algo brutal.
Bé, el que deia, feu la vostra vida més fàcil, deixeu-vos estar de tonteries, i mireu sempre, sempre, sempre endavant.
Mahalo!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)