"Un llarg viatge... il·lusions dins les maletes..."

Ai, ara m'he posat sentimental...
Estava mirant la tele, i de cop ha començat a sonar aquesta cançó de Txarango (grup que en general no m'agrada), m'ha posat tendre... i degut a això m'han passat mil coses pel cap.

Una d'elles, el llarg viatge (i mai millor dit) que empendré d'aqui a dos mesos. Realment, era un tema pendent. Per mi, aquest viatge a l'altre racó de món serveix de confirmació del canvi de la meva manera de pensar. Portava temps, per no dir anys, perseguint un objectiu com aquest... i sempre acabava amb aquella frase de... "i el cau..." "i la xicota..." "i la familia..." "i els amics..." "i la festa major...". Ara tinc la conclusió de totes aquelles frases: ERROR.
L'ésser humà, i més en concret, l'home, és un d'aquells que li cal caure mil cops en un forat per saber que hi és. Això és igual, fins que no m'he fotut l'òstia forta no he entès que un ha de mirar per un mateix, i més en coses així. Si realment vols, fes-ho. I d'això crec que algún dels meus bons amics em pot servir com a exemple. No hi ha res com voler fer una cosa per aconseguir-la.

I així ha sigut.

Jo tenia al cap marxar, i després de tota la moguda celebral i emocional que he tingut aquests 2 ultims anys, encara més!!

Us explicaré, tot va començar amb els meus contactes d'un pobre doctorand a un congrés a Estocolm, on una prestigiosa investigadora em va dir que podria anar a Belfast a fer una estada. Belfast m'anava bé, perquè era a prop de casa (per aquells llavors). Però... hi faltava alguna cosa, i potser eren quilòmetres.
Un altre bon dia, l'Agustí, a qui porto tenint bastant en compte últimament, i una persona a qui realment admiro bastant, em va deixar anar a veure si seria capaç de anar a Hawaii amb el Dr. quisigui, un dels mes prestigiosos del mon.

Ja està...

Ja m'ha picat...

i el que primer semblava una broma de dos companys de doctorat... va traduir-se en un mail... llavors en un skype... i aqui em teniu... emmerdat fins el cul amb el visat per entrar als estats units, i amb una il·lusió impressionant per marxar.

I no és que no m'agradi Catalunya, ni els meus amics, ni el cau, ni la xicota, ni ningú... el fet és que un ha de canviar d'aires, cada cop penso més que les persones no valorem el que tenim fins que deixem de tenir-ho, i ara... he decidit que vull valorar el que tinc.

Així doncs, que me'n vaig, me'n vaig al que serà una gran experiència personal, laboral, d'estudis, i de recerca. En fi, una gran experiència de la que penso aprofitar tots els minuts i segons, i d'aquí que vaig decidir que me n'hi anava, amb beca o sense, que senyors, els estalvis son per gastar, i si és amb formació, millor que millor.

"i flotant... buscant el paradís... retallant les distàncies que... em transporten a un món imprecís..."

Volveremos a soñar

Bona nit estimats lectors i estimats no lectors.

Acabo d'arribar d'una nit de concert, aquells concerts que fan arreglar tot un dia que podria brillar per la poca feina i per la derrota del barça. Tot i això, Txarango m'ha animat la nit i després de gairebé sis mesos sense escriure aqui m'ha tornat a venir al cap (si, aquest blog és així).
De ben segur cap de vosaltres llegeix aqui, o... potser si estas llegint això... si. Qui sap.

Doncs aquesta cançó em fa plantejar que tothom pot tenir somnis no? Hi ha qui tindrà somnis més vanals, o més importants, algú somia que està a algun lloc, o amb algú, o potser que allo que espera es fa realitat, que guanyi el Barça, que està amb la persona que estima, que aquell mal tràngul pel que passa s'acaba, somia amb algú que fa temps que no veu, o perquè no... tenim també malsons, etc.

- Però... ara vaig a ser una mica científic... què són els somnis???

Pel que he pogut trobar a la nostra estimada viquipèdia, atravessem diversos estadis durant el nostre son, primer un estadi REM o MOR (en la que hi ha un moviment dels ulls) que seria la menys profunda, i diferents fases de NREM (en les que no hi ha moviment ocular), que serien les més profundes. Vindria a ser una cosa així, pel que he entès: REM → NREM1 → NREM2 → NREM3 → NREM2 → REM.
Durant el son, el nostre metabolisme es redueix un 10%, per tant, s'ha descartat que s'estalvii energia (la qual cosa m'ha sorprès). Es veu que els cicles de son duren de 90 a 110 minuts (jo pensava que eren de 4 hores), i depenent de l'etapa del cicle que ens despertem recordem més o menys el que hem somiat i rendirem més o menys durant el dia.

Allà va, podem tenir uns 4 o 5 somnis en la mateixa nit!!! I com que no solem despertar-nos, o en qualsevol cas només ens despertem en l'ultima fase poc profunda, per això, només recordem l'ultim somni (quina putada, no??). Em sembla fort.

Qui sap si algú de nosaltres ha somiat alguna vegada COM aconseguir la pau al mon, o evitar que deixin de morir nens de gana, o hem somiat potser com seria la nostra mitja taronja... I NO ENS EN RECORDEM????!!!!!

Qui sap, no estaria bé saber de quan son els nostres cicles de son, i programar-nos un despertador emprenyador que ens permetés recordar tots aquests somnis perfectes que poguem tenir??? Quina passada, o... potser... QUINA POR!!!

Somiem. Perquè no? Tenim moltes nits per somiar. Comptant que una persona pot viure de mitjana uns 80 anys... tenim al llarg de la nostra vida més de 115.000 somnis!!!!!!
Somiem, i tornem a somiar, i hi tornem, i dale!!! Deu ni dó.

Posats a somiar, avui vull somiar, vull somiar que puc estar en una illa deserta, allà on els problemes són un mite, on els pocs habitants que hi ha, i jo, vivim feliços, vivim sense pressa, sense correr, sense importar-nos el que passarà demà, sense ningú que ens presioni, ningú que ens digui el que hem de fer, o ningú que ens pugui coaccionar. Perquè no?
Qui és capaç d'impedir-m'ho?? Tu?? no. Tu no seràs, perquè avui somiaré també que sóc lliure, que sóc lliure de tot allò capaç de perturbar la meva felicitat.

I així serà, perquè jo ho somiaré. I com tots sabem... els somnis són perfectes.

I perquè no... algun dia veritat.



Amb tot això, he escoltat per segona vegada, i aquest cop sense saltar, el disc de Txarango, que avui m'han animat a escriure aquí. Us deixo amb alguns versos somiadors seus. Bona nit, i Bons somnis!

...volveremos a soñar... almenos una vez más!

... no deixis de caminar... encara que et fallin les forçes...

... i un pam, dos pams, tres pams de nas... i digue'm si tu te'n vas... la vida balla descalça....

... ei ei, sueña como un niño lerei...