No ploris perquè ja s’ha acabat, somriu perquè va succeir.

El tema d'aquest text prové d'una persona entranyable.
De ben segur que coneixeu alguna d'aquelles persones que sempre t'aconsegueixen arrencar un somriure. Són persones necessàries a la vida de qualsevol, i n'estic segur que tots en tenim una, o fins i tot més d'una, a prop.
La nostra composició que ens defineix com a "persones" porta intrínsec que solem preocupar-nos molt per coses que hem fet, sovint tenim remordiments sobre accions passades, i més d'un cop hem pensat en com haguéssin anat les coses si haguéssim actuat diferent en la presa d'una decisió.
Si bé és cert que cal tenir en compte el passat, no ens hem de deixar absorbir pel remolí de perjudicis que pot ser que aquest ens aporti. Així doncs cal, sempre, mirar endavant. Però mirar endavant amb un somriure, ja que aquest és el que realment ens apropa a les persones. Amb un somriure es poden transmetre molts sentiments, moltes sensacions, molts pensaments.
Pensem en totes les coses bones que ens esperen en un futur, que de ben segur ens acabaràn passant. No val la pena entristir-se per errors passats, de veritat.

Somriure és el millor regal que podem fer-nos i que podem donar.