El preu del silenci.

Després d'uns quants dies sense actualitzar això, avui me n'he tornat a enrecordar durant la classe del meu blog.
El preu del silenci, així és titulada la meva nova entrada, perquè el silenci té un preu. El preu de mantenir el silenci pot ésser tant positiu com negatiu. Ningú ens negarà que mantenir el silenci a una biblioteca té un preu positiu per la comunitat bibliotecària, ja que sense silenci aquesta perd el seu sentit. En canvi, el silenci en un debat transforma el qui el manté en una persona sense opinió, una persona que no té lloc en aquell debat.
Amb aquests dos exemples tant clars podem arribar a la conclusió de que és necessari saber callar, però també és necessari saber parlar.
Cal que callem quant l'ambient ens ho demana, ja sigui per obligació, en una biblioteca, com per voluntat, per exemple al bell mig d'una vall per escoltar els ocells com piulen o l'aigua com baixa pel riu. Us asseguro que si sou capaços de concentrar-vos, descobrireu nous sons cada dia mantenint el silenci.
Tot i això, cal saber trencar el silenci en aquells moments que pot arribar a fer-se incòmode, o per exemple en aquells moments en que és necessari, i gairebé obligat, que sigui expressada la nostra opinió, perquè aquesta opinió és nostra, i només nostra, i si un mateix no ho fa, ningú ho farà per un.
El silenci és un factor amb connotacions molt i molt diverses, per exemple, crec que ningú pot dubtar que molts sentiments es transmeten en silenci, i que el silenci transmet molts sentiments.
Per acabar, doncs, crec que tots i cada un de nosaltres hauria d'apendre més quant ha de trencar el seu silenci, ja sigui per obligació o per voluntat, per així obtenir un resultat positivament silenciós, i quant ha de silenciar les seves paraules per no "cagar-la"

Saber parlar és un do, saber callar és una virtut.